Valentí Gómez-OliverEstudis per llibre
Lectures i anàlisis de cada recull poètic d'un dels poetes catalans contemporanis més singulars, cosmopolites i prolífics. Obra crítica de Rafael Julivert.
Sobre el poeta
Valentí Gómez-Oliver (Barcelona, 25 de novembre de 1947) és una figura singular en el panorama de les lletres catalanes contemporànies: el poeta cosmopolita que ha viscut entre Barcelona i Roma durant dècades, mantenint un diàleg constant entre diverses tradicions culturals. Format al Lycée Français de Barcelona, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona, i amb estudis cinematogràfics al Centro Sperimentale di Cinematografia de Roma amb Roberto Rossellini, ha forjat una poètica de síntesi i cosmopolitisme única.
Professor de Llengua i Literatura Espanyola a la Università degli Studi Roma III fins a la jubilació (2003), secretari de l'associació "Catalans a Roma" i Cavaliere della Repubblica Italiana (OMRI, 2007), la seva obra poètica combina la rigor formal de la tradició clàssica catalana amb una obertura a les literatures del món.
Explora els reculls
Sobre aquest llibre
Estudis per llibre és una obra de crítica literària de Rafael Julivert que analitza en profunditat cadascun dels reculls poètics de Valentí Gómez-Oliver. Cada capítol constitueix un estudi monogràfic que examina el context editorial, les fonts literàries, les formes mètriques, els temes principals i el lloc de cada obra dins la trajectòria global del poeta.
Presentació general
Una obra singular i matèrica: set poemes acompanyats de set gravats en fusta, publicada artesanalment sobre paper Guarro en una edició limitada i signada a mà.
Set Turons representa una de les primeres fites importants en la producció poètica de Gómez-Oliver, precedint obres posteriors de major ressonància com Selva Endins (1993) o els XLIX Sonets d'amor (1997), però ja mostrant una maduresa formal i una densitat conceptual que caracteritzaran tota la seva obra poètica posterior.
Estructura i forma
Els set poemes presenten una diversitat formal notable, amb predomini del sonet però també composicions en altres metres i estructures estròfiques. Destaquen el domini dels recursos formals de la tradició lírica catalana i europea, la musicalitat del vers, la precisió lèxica i la construcció d'imatges complexes.
El llenguatge emprat es caracteritza per una riquesa lèxica extraordinària que no rebutja els cultismes ni els arcaismes, sempre en cerca de la precisió denominativa.
Poemes principals
Els títols dels poemes inclosos, analitzats en l'estudi, inclouen: «El falcó i el ferrer», «Enea», «Calendari», «A D. R. H.» i «Genitors», entre d'altres. Cada poema és acompanyat d'un gravat en fusta de Ramon Herreros que crea un diàleg visual-textual de gran intensitat.
Temes principals
L'univers temàtic abraça: la reflexió sobre els sentits i la percepció, la meditació sobre el temps històric, el llenguatge i l'art, i la condició humana en la seva dimensió ontològica i metafísica. Els temes de temps, memòria, art, creació i transcendència prefiguren les constants de tota l'obra posterior del poeta.
Context editorial: Col·lecció Tabelaria
La col·lecció Tabelaria d'Antoni J. Agra es caracteritzava per la cura extrema en la producció artesanal de llibres d'artista. L'edició estampada de forma totalment artesanal, amb tipografia Bodoni Negra en cossos 10 i 12, anticipa la voluntat de crear un objecte bibliogràfic que transcendeix la mera funció de vehicle de textos per esdevenir una obra d'art completa.
Nota
Segon recull de 1985, també il·lustrat per Ramon Herreros. Publicat el mateix any que Set turons, confirma la productivitat i la relació creativa entre el poeta i el gravador en aquest primer període de la seva trajectòria.
L'estudi d'aquest recull és el segon volum de l'obra crítica i complementa l'anàlisi de Set turons. Comparteix el mateix marc editorial artesanal i la mateixa col·laboració amb Ramon Herreros.
En la cronologia de l'obra de Gómez-Oliver, Tants com anys representa el final d'un primer cicle creatiu (1985), just abans del llarg silenci editorial que precedirà la publicació de Selva endins (1993), obra que suposarà la seva consolidació definitiva en el panorama de la poesia catalana.
Presentació
Obra de maduresa que consolida la veu de Gómez-Oliver al panorama poètic català. Compta amb el recolzament de dues figures cabdals: el jesuïta i historiador Miquel Batllori (pròleg) i el gran poeta Pere Gimferrer (epíleg).
La presència de Batllori i Gimferrer en el paratexte de Selva endins és altament significativa: representa el reconeixement de dues de les veus més autoritzades de la cultura catalana del moment. Miquel Batllori és el primer a parlar del poeta com d'un «català universal» que «presenta, ja en els seus dos cognoms, una síntesi de dues literatures».
Context biogràfic
L'estudi de Selva endins permet reconstruir en detall la trajectòria vital de Gómez-Oliver fins a 1993: la formació al Lycée Français, la llicenciatura en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, la formació cinematogràfica amb Roberto Rossellini a Roma, i la vida a cavall entre Barcelona i la capital italiana.
La seva educació francesa, paradoxalment, es converteix en un instrument d'apertura que li permet accedir a la gran tradició poètica francesa (Baudelaire, Rimbaud, Eluard, Lautréamont), configurant una sensibilitat poliglota que travessa tota la seva obra.
Temes i estil
La formació filosòfica impregna la poesia de Gómez-Oliver d'una profunditat conceptual que va molt més enllà de l'ornamentació cultural. La tensió entre arrelament i cosmopolitisme, entre la cultura catalana i la universalitat, és el motor de la seva poètica des d'aquest recull.
Un projecte multidisciplinari
Una obra que desafia les categories habituals de classificació literària en conjugar quatre llenguatges creatius en un sol volum: fotografia, dibuix, poesia i narrativa en prosa.
El llibre neix de la col·laboració entre Marga Clark (textos narratius en castellà i fotografies) i Valentí Gómez-Oliver (poemes en català i dibuixos), amb la participació de Stephen Clark (versions angleses). Aquesta arquitectura trilingüe confereix a l'obra una dimensió intercultural que transcendeix el mer exercici de traducció.
El món maia
La temàtica gira al voltant de la cosmogonia i la cultura de la civilització maia precolombina. Les fotografies de Marga Clark capten espais arqueològics i naturals del món maia, mentre que els dibuixos de Gómez-Oliver reelaboren motius iconogràfics precolombins des d'una sensibilitat contemporània.
Els textos narratius en castellà situen el lector en l'experiència dels rituals i creences maies, mentre que la poesia catalana condensa aquest material en formes mètriques tradicionals que eleven el contingut a una dimensió simbòlica i contemplativa.
Quatre llenguatges en diàleg
L'estudi analitza en capítols separats: la poesia catalana, els textos narratius en castellà, les fotografies, els dibuixos i el diàleg entre tots quatre. La traducció anglesa actua com a pont per fer accessible l'obra a un públic internacional.
El diàleg entre dues ciutats
Un diàleg poètic i fotogràfic entre Roma i Nova York, dues de les ciutats més emblemàtiques de la cultura occidental, a través d'un dispositiu literari que trencava les fronteres entre gèneres i llengues.
L'exposició «Locus Naked: Roma–New York, diàleg poeticovisual» es va celebrar del 13 al 31 de maig de 2002 a la Residència d'Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya (carrer de l'Hospital, 64, Barcelona), en el marc de la Primavera Fotogràfica 2002, amb la col·laboració de l'Istituto Italiano di Cultura.
Roma i Nova York com a personatges
L'obra proposa una conversa entre la memòria mil·lenària de Roma i la vertiginosa modernitat de Nova York: entre la fotografia en blanc i negre i la paraula poètica en quatre llengues. La col·laboració amb l'Istituto Italiano di Cultura no era simplement patrocini: responia a la naturalesa mateixa del projecte, centrat en Roma com a personatge literari ineludible.
El tema de Nova York anticipa el que serà el recull Retaule de Nova York (2017), mostrant com la metròpolis americana es converteix en una obsessió persistent en l'obra del poeta.
Una obra de síntesi universal
49 sonets d'amor que dialoguen amb les grans tradicions poètiques del món, des de l'occident fins als pobles amerindis. Tres edicions en 12 anys testifiquen el seu impacte durador.
Publicada per Edicions 62-Empúries, se situa entre Selva Endins (1993) i La realitat poètica (2000), en el moment de màxima maduresa creativa del poeta. La dedicatòria «per a Marga, / companya, / amiga, / amant» estableix un marc emocional fonamental per comprendre l'obra.
Estructura
L'obra s'estructura en 49 sonets numerats (I–XLIX) i un contracant amorós. L'estudi identifica diferents cicles temàtics dins dels sonets:
- Cicle anatòmic/corporal (sonets XVIII–XXIII, XXXV)
- Cicle existencial
- Cicle intercultural: cites de tradicions poètiques plurilingüe
El diàleg intercultural
Un dels elements més singulars és la incorporació de cites de tradicions poètiques de tots els continents, incloent-hi llengues ameríndies com el dakota, el maia, el terraba i el quítxua. L'efecte de «rai de troncs» —metàfora inicial del llibre— descriu com diverses veus poètiques del món conflueixen per crear un cabal únic.
El sonet com a forma
L'elecció del sonet no és casual: és la forma que millor encarna la tensió entre la llibertat expressiva i la disciplina formal, entre la tradició i la innovació. Gómez-Oliver la utilitza com a bastida per contenir la universalitat temàtica de l'amor.
Un objecte bibliogràfic excepcional
Cent exemplars numerats i signats pels autors, amb una gradació interna que fa de cada exemplar una peça única. La col·laboració amb el pintor Albert Ràfols-Casamada eleva l'obra a la categoria de llibre d'artista de primer ordre.
L'exemplar 1/100 és únic (inclou proves d'assaig i els originals). Els exemplars 2/100 al 18/100 incorporen una suite de gravats a grans marges. Els exemplars 19/100 al 100/100 constitueixen l'«edició ordinària». A aquests cal afegir-hi els exemplars marcats amb lletres A–J, reservats per a l'arxiu.
Estructura de l'obra
Set sonets —un per cada planeta de la tradició cosmològica clàssica— i un càntic final. La triple autoria del llibre d'artista (poesia de Gómez-Oliver, art visual de Ràfols-Casamada) crea un diàleg entre la paraula i la imatge de gran densitat poètica.
L'estudi s'organitza en sis parts: context i presentació, fonaments temàtics, anàlisi dels poemes, forma i estil, diàleg interartístic i conclusions.
Un experiment temporal únic
365 composicions poètiques, una per dia d'un any sencer, cadascuna inspirada en una notícia de premsa. Un dels projectes poètics més ambiciosos de la literatura catalana contemporània.
L'obra abraça un cicle anual exacte: des del dimarts 25 d'agost de 1998 fins al 24 d'agost de 1999. Cada poema neix d'una notícia real, transformant l'actualitat periodística en material poètic.
Les notícies com a matèria poètica
L'estudi classifica les notícies per categories: escàndols polítics, successos violents, notícies esportives, i notícies amb càrrega proverbial. La resposta poètica a cada tipus de notícia varia: l'ironia i el sarcasme davant la política, la crítica social davant la violència, el joc lingüístic davant allò anecdòtic.
La doble lectura bilingüe
La disposició tipogràfica amb el text català i la traducció castellana en pàgines confrontades convida a una lectura comparativa. Federico del Monte, «l'estudiós de la càbala i dels textos místics orientals», no fa una traducció mecànica sinó que recrea els efectes poètics, mètrics i rimàtics dels originals.
Temes i valors
L'obra es posiciona èticament davant la violència, defensa la cultura i la memòria, i explora formes d'origen oriental (com el haiku). La simultaneïtat notícia-poema crea un arxiu poètic de la realitat del trànsit del mil·lenni.
Estructura pentàdica i cosmològica
Una obra que destil·la trenta anys de treball creatiu. L'estructura en cinc llibres correspon als cinc elements materials que, projectats al món dels arquetips, es converteixen en components simbòlics d'una cosmologia poètica original.
Tal com explica l'autor: «cadascun dels llibres correspon a un element material que esdevé, un cop projectat al món dels arquetips, un component simbòlic prou significatiu». Aquesta declaració programàtica situa l'obra en un terreny on la matèria i l'esperit, el visible i l'invisible dialoguen constantment.
La xarxa de dedicatòries
Cada poema va dedicat a una persona diferent (100 en total), configurant una constel·lació afectiva i intel·lectual global: escriptors catalans (Miquel Batllori, Pere Gimferrer, Joan Brossa, Narcís Comadira, Miquel Bauçà, Josep Maria Benítez i Riera) però també escriptors italians, argentins, alemanys i nord-americans. Aquesta xarxa de relacions transcendeix les fronteres nacionals i lingüístiques.
Temes principals
L'estudi identifica com a temes centrals: la mort («El pes de la mort», «Traspàs», «Tant se val»), el foc com a transformació, i la clausura del cicle creatiu. La presència de Batllori i Gimferrer és descrita com la de «dos guardians» de l'obra del poeta.
Forma i estil
Els cent poemes es caracteritzen per la concentració poètica, la musicalitat i una varietat de recursos estilístics que mostren tota la mestria formal de Gómez-Oliver en la plenitud de la seva maduresa creativa.
Les nou muses com a experiència vivida
No és un estudi erudit sobre les Muses de la tradició grecollatina, sinó un recorregut personal i creatiu. El subtítol «una experiència artística» subratlla la dimensió vivencial: posar-se en diàleg directe amb cadascuna de les nou deesses filles de Zeus i Mnemòsine.
L'ús de la preposició «al voltant» suggereix un moviment circular, una exploració que no pretén abastar ni exhaurir les Muses, sinó circumvol·ar-les, observar-les des de múltiples angles i descobrir la seva influència en la pròpia creació poètica i artística.
Un format singular
La plaquette és un format editorial breu i acurat, propi de la tradició del llibre d'artista. Edicions Ianuae Mundi (un nom evocador: «portes del món») publica aquesta obra com el primer número de la sèrie Minor, potser indicant una col·lecció d'obres breus de gran qualitat.
Les il·lustracions del propi autor confirmen la seva naturalesa polifacètica: poeta, artista visual, il·lustrador. Igual que a Flor de Fuego i Set planetes, paraula i imatge dialoguen indestriablement.
Nova York com a retaule contemporani
Nova York com a personatge literari: una exploració en 9 seccions que evoca l'estructura del retaule medieval català, convertint els barris de la metròpolis en les taules d'una composició orgànica i significativa.
El títol dialoga amb la tradició artística medieval catalana del retaule, aquella forma pictòrica que organitzava escenes narratives en compartiments interconnectats. Gómez-Oliver trasllada aquesta estructura al terreny de la poesia urbana.
Les nou seccions
Context i intertextualitat
L'estudi examina Nova York en la literatura catalana, el diàleg amb l'art contemporani i la intertextualitat artística. La secció «De bracet amb l'art» rep una anàlisi específica pel seu diàleg amb el món de les galeries d'art del Chelsea. La presència de Nova York en l'obra de Gómez-Oliver es remunta a Locus Naked (1996), on ja era un dels dos pols del diàleg poeticovisual.
La darrera obra
Cent haikus acompanyats de traduccions a set idiomes i dibuixos de l'autor. La darrera obra publicada (2024) demostra la voluntat constant de diàleg entre la tradició japonesa i la veu pròpia.
El haiku: orígens i tradició
L'estudi dedica un extens marc teòric a la gènesi del haiku. El gènere troba les seves arrels en el Japó del segle XVII, emergint del hokku (vers d'obertura del renga) i consolidant-se amb tres mestres fundadors:
- Matsuo Bashō (1644–1694): fundador del haiku modern. El seu concepte de karumi (lleugeresa) i els viatges espirituals (Oku no Hosomichi) defineixen la forma.
- Yosa Buson (1716–1783): pintor i poeta, aporta la dimensió visual.
- Kobayashi Issa (1763–1828): veu de la compassió i la humilitat.
El haiku en l'obra de Gómez-Oliver
La presència del haiku en l'obra de Gómez-Oliver no és nova: a La realitat poètica (2000) ja apareixien «formes d'origen oriental». En els 100 haikus, el poeta fa d'aquesta forma el protagonista absolut, adaptant-la a la llengua catalana i al seu univers poètic particular.
Les traduccions a set idiomes confirmen la voluntat universalista de tota la seva obra: la poesia en llengua catalana com a vehicle d'un diàleg global.
👤 Persones
El poeta Valentí Gómez-Oliver i les figures que han col·laborat en o prefaciat la seva obra.
Valentí Gómez-Oliver
Barcelona, 25 novembre 1947. Format al Lycée Français de Barcelona. Llicenciat en Filosofia i Lletres (UB). Estudis cinematogràfics al Centro Sperimentale di Cinematografia de Roma amb Roberto Rossellini. Professor de Lingua e Letteratura Spagnola a la Università degli Studi Roma III (fins 2003). Secretari de «Catalans a Roma». Cavaliere della Repubblica Italiana (OMRI, 2007). Obra poètica: 1985–2024.
Marga Clark
Principal col·laboradora de Gómez-Oliver en diverses obres: Flor de Fuego (1996) (textos en castellà i fotografies sobre cultura maia), Locus Naked (1996) (fotografies Roma–Nova York) i destinatària dels XLIX Sonets d'amor (1997). La dedicatòria dels sonets —«per a Marga, / companya, / amiga, / amant»— defineix la relació.
Miquel Batllori (1909–2003)
Historiador jesuïta, una de les figures de major autoritat de la cultura catalana del segle XX. Escriu el pròleg («Pronaos») de Selva endins (1993). En ell descriu Gómez-Oliver com un «català universal» que «presenta, ja en els seus dos cognoms, una síntesi de dues literatures, de dues tradicions culturals». Apareix entre els 100 dedicataris d'Or verd (2005).
Pere Gimferrer (1945–)
Un dels poetes catalans contemporanis més importants. Escriu l'epíleg de Selva endins (1993). La seva participació és un dels elements que consagra Gómez-Oliver en el panorama de la poesia catalana. Descrit com un dels «dos guardians» de l'obra del poeta, juntament amb Batllori, en l'anàlisi d'Or verd. És un dels 100 dedicataris d'Or verd (2005).
Albert Ràfols-Casamada (1923–2009)
Un dels pintors catalans més importants del segle XX. Col·labora amb Gómez-Oliver en Set planetes (1997), una edició de bibliòfil de 100 exemplars numerats i signats pels dos autors. El diàleg entre la seva obra visual i la poesia de Gómez-Oliver és un dels elements més valuosos del llibre d'artista.
Ramon Herreros
Artista especialitzat en el gravat en fusta. Col·labora en les primeres dues obres de Gómez-Oliver: Set turons (1985) i Tants com anys (1985). Els seus gravats dialoguen directament amb els poemes en edicions artesanals de tiratge limitat.
Roberto Rossellini (1906–1977)
Pare del neorealisme italià. Valentí Gómez-Oliver va estudiar amb ell al Centro Sperimentale di Cinematografia de Roma, experiència que va ser determinant en la seva formació artística i el seu trasllat a Itàlia.
Federico del Monte
Descrit per Gómez-Oliver com «l'estudiós de la càbala i dels textos místics orientals». Traductor al castellà de La realitat poètica (2000). La seva traducció no és mecànica sinó que recrea els efectes poètics, mètrics i rimàtics dels originals catalans.
Stephen Clark
Responsable de les versions angleses a Flor de Fuego (1996): tradueix tant els textos narratius de Marga Clark com els poemes de Gómez-Oliver. La seva feina fa accessible l'obra a un públic anglòfon internacional.
💡 Conceptes clau
Termes literaris, artístics i poètics essencials per comprendre l'obra de Valentí Gómez-Oliver.
🕰️ Cronologia
Línia del temps de la vida i l'obra de Valentí Gómez-Oliver, des del seu naixement fins al darrer recull publicat.